'Mobbing a ERC?'

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=20893

Antoni Aira

‘Mobbing’ a ERC?

Ara diu Carod-Rovira que li fan mobbing. Que el marginen a l'empresa. Un versió adulta d'allò que en el món dels nens és el bullying, quan n'hi ha que es dediquen a imitar els nens del pati de l’escola i engeguen pilotades (suposem que verbals), insulten i menyspreen a altres que consideren carn de marginació. Diu això i es queda tan ample. Diu això, per cert, i ningú se li abraona com en el seu dia alguns ho van fer amb Pasqual Maragall quan es va comparar amb una dona maltractada. Però més enllà de com de desafortunada és la utilització d’un fet tan dramàtic per a moltes famílies com l’és el mobbing, en aquest cas per a il·lustrar les picabaralles internes a la cúpula d’un partit, la comparació cau pel seu propi pes. Com en el cas del mobbing, o del bullying, a la persona bé que l’obliguen a anar cada dia a fer feina. No ho pot defugir i ha d’empassar.

Però qui obligava a empassar a Carod-Rovira i als seus companys víctimes de presumptes vexacions? No és ell encara el president del partit? I doncs? El seu era fins ara només un càrrec honorífic? No, perquè el càrrec de president d’honor no existeix a ERC com sí que existeix per exemple al PP, on l’ocupa Aznar. Per tant, si Carod resistia fins ara ben callat les suposades pressions de l’entorn del seu secretari general, o bé era perquè en gran part les decisions de Joan Puigcercós ja li estaven bé mentre ell liderés el cartell electoral republicà, o perquè hi coincidia de ple, o perquè la por a la pèrdua de càrrecs com el de la vicepresidència pesava més que la necessitat de lliurar-se del suposat mobbing. Hipòtesis totes aquestes, més que plausibles, que desterren l’odiosa comparació sorgida de boca de l’actual president d’ERC.