Jordi Xargayó. Diari de Girona.
"Si l'inclit Prenafeta, per posar un exemple, hagués gosat abandonar durant un mes les seves funcions com a secretari de la Presidència de la Generalitat per dedicar-se a promocionar una candidatura seva, l'oposició política d'aleshores (PSC, ERC i ICV) li hauria saltat a la jugular. Segur que n'haurien demanat la dimissió, haurien acusat CDC d'identificar el partit amb el Govern i no sé quantes coses més. I amb tota la raó del món. A les institucions públiques, el mínim que cal exigir és decència.
Doncs bé, el secretari general de la Vice-presidència, Rafel Niubò, acabar de rebre una excedència d'un mes -deu ser la primera que obté un polític- per dedicar-se a promoure la seva candidatura a la secretaria general d'ERC. I no passa res. CiU ha protestat amb la boca petita i el senyor Niubò continuarà demostrant que les institucions són per a ell un instrument. Tan aviat nomena secretària general de l'Esport la gerent de les seves empreses (bé, ara de la seva dona) com s'absenta durant un mes. Mans netes.”
divendres, 23 de maig del 2008
dilluns, 19 de maig del 2008
'Mobbing a ERC?'
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=20893
Antoni Aira
‘Mobbing’ a ERC?
Ara diu Carod-Rovira que li fan mobbing. Que el marginen a l'empresa. Un versió adulta d'allò que en el món dels nens és el bullying, quan n'hi ha que es dediquen a imitar els nens del pati de l’escola i engeguen pilotades (suposem que verbals), insulten i menyspreen a altres que consideren carn de marginació. Diu això i es queda tan ample. Diu això, per cert, i ningú se li abraona com en el seu dia alguns ho van fer amb Pasqual Maragall quan es va comparar amb una dona maltractada. Però més enllà de com de desafortunada és la utilització d’un fet tan dramàtic per a moltes famílies com l’és el mobbing, en aquest cas per a il·lustrar les picabaralles internes a la cúpula d’un partit, la comparació cau pel seu propi pes. Com en el cas del mobbing, o del bullying, a la persona bé que l’obliguen a anar cada dia a fer feina. No ho pot defugir i ha d’empassar.
Però qui obligava a empassar a Carod-Rovira i als seus companys víctimes de presumptes vexacions? No és ell encara el president del partit? I doncs? El seu era fins ara només un càrrec honorífic? No, perquè el càrrec de president d’honor no existeix a ERC com sí que existeix per exemple al PP, on l’ocupa Aznar. Per tant, si Carod resistia fins ara ben callat les suposades pressions de l’entorn del seu secretari general, o bé era perquè en gran part les decisions de Joan Puigcercós ja li estaven bé mentre ell liderés el cartell electoral republicà, o perquè hi coincidia de ple, o perquè la por a la pèrdua de càrrecs com el de la vicepresidència pesava més que la necessitat de lliurar-se del suposat mobbing. Hipòtesis totes aquestes, més que plausibles, que desterren l’odiosa comparació sorgida de boca de l’actual president d’ERC.
Antoni Aira
‘Mobbing’ a ERC?
Ara diu Carod-Rovira que li fan mobbing. Que el marginen a l'empresa. Un versió adulta d'allò que en el món dels nens és el bullying, quan n'hi ha que es dediquen a imitar els nens del pati de l’escola i engeguen pilotades (suposem que verbals), insulten i menyspreen a altres que consideren carn de marginació. Diu això i es queda tan ample. Diu això, per cert, i ningú se li abraona com en el seu dia alguns ho van fer amb Pasqual Maragall quan es va comparar amb una dona maltractada. Però més enllà de com de desafortunada és la utilització d’un fet tan dramàtic per a moltes famílies com l’és el mobbing, en aquest cas per a il·lustrar les picabaralles internes a la cúpula d’un partit, la comparació cau pel seu propi pes. Com en el cas del mobbing, o del bullying, a la persona bé que l’obliguen a anar cada dia a fer feina. No ho pot defugir i ha d’empassar.
Però qui obligava a empassar a Carod-Rovira i als seus companys víctimes de presumptes vexacions? No és ell encara el president del partit? I doncs? El seu era fins ara només un càrrec honorífic? No, perquè el càrrec de president d’honor no existeix a ERC com sí que existeix per exemple al PP, on l’ocupa Aznar. Per tant, si Carod resistia fins ara ben callat les suposades pressions de l’entorn del seu secretari general, o bé era perquè en gran part les decisions de Joan Puigcercós ja li estaven bé mentre ell liderés el cartell electoral republicà, o perquè hi coincidia de ple, o perquè la por a la pèrdua de càrrecs com el de la vicepresidència pesava més que la necessitat de lliurar-se del suposat mobbing. Hipòtesis totes aquestes, més que plausibles, que desterren l’odiosa comparació sorgida de boca de l’actual president d’ERC.
dijous, 15 de maig del 2008
Niubò delega funciones, pero no dimite del Govern para ser candidato a dirigir ERC
15 de maig de 2008
La Vanguardia
El secretario general de la Vicepresidència y aspirante a secretario general de ERC, Rafel Niubò, anunció que cuando fuera candidato dejaría el Govern. Lo hizo ayer, pero sólo a medias. El Diari Oficial de la Generalitat publicó ayer que, por "ausencia", Niubò delega sus funciones en el director de Polítiques Sectorials de Vicepresidència, Josep Maria Jové, hasta el 14 de junio, fecha del congreso de ERC.
La Vanguardia
El secretario general de la Vicepresidència y aspirante a secretario general de ERC, Rafel Niubò, anunció que cuando fuera candidato dejaría el Govern. Lo hizo ayer, pero sólo a medias. El Diari Oficial de la Generalitat publicó ayer que, por "ausencia", Niubò delega sus funciones en el director de Polítiques Sectorials de Vicepresidència, Josep Maria Jové, hasta el 14 de junio, fecha del congreso de ERC.
Niubò no és destituït i delega les seves funcions a Vicepresidència fins al congrés d'ERC
El Punt dijous, 15 de maig de 2008>
Rafael Niubò, secretari general de la Vicepresidència i candidat a la secretaria general d'ERC, no ha estat destituït del seu càrrec al govern per dedicar-se a la campanya electoral: ha delegat les seves funcions a Josep M. Jové, director de Polítiques Sectorials. Niubò, així, no exercirà el càrrec fins després del congrés dels republicans, tal com va avançar que faria. Fonts de Vicepresidència apunten que el candidat d'ERC Futur podria tornar a assumir les funcions de secretari general del departament si no obtingués un resultat prou favorable en les primàries d'Esquerra. I, de fet, aquesta és una possibilitat que facilita la fórmula triada: una resolució de la Vicepresidència «de suplència temporal de les funcions del secretari general» que ahir va publicar el DOGC. Segons les mateixes fonts, però, aquesta possibilitat estaria sempre supeditada al resultat de les negociacions posteriors a les eleccions i a partir de les quals es conformarà l'executiva del partit.
Jové, així, «suplirà temporalment les funcions del secretari general de la Vicepresidència» durant l'«absència» de Niubò del 14 de maig al 14 de juny, quan el conclave dels republicans votarà la nova direcció d'Esquerra. Però si Jové assumís el càrrec en el futur, hauria de ser nomenat i, Niubò, destituït; un canvi que necessàriament hauria de ratificar el consell de govern. La fórmula de substitució temporal es fonamenta en l'article de la llei d'organització, procediment i règim jurídic de la Generalitat que estableix que «els titulars dels òrgans unipersonals inferiors a conseller són suplerts en cas de vacant, absència o malaltia per qui designi expressament el conseller».
Rafael Niubò, secretari general de la Vicepresidència i candidat a la secretaria general d'ERC, no ha estat destituït del seu càrrec al govern per dedicar-se a la campanya electoral: ha delegat les seves funcions a Josep M. Jové, director de Polítiques Sectorials. Niubò, així, no exercirà el càrrec fins després del congrés dels republicans, tal com va avançar que faria. Fonts de Vicepresidència apunten que el candidat d'ERC Futur podria tornar a assumir les funcions de secretari general del departament si no obtingués un resultat prou favorable en les primàries d'Esquerra. I, de fet, aquesta és una possibilitat que facilita la fórmula triada: una resolució de la Vicepresidència «de suplència temporal de les funcions del secretari general» que ahir va publicar el DOGC. Segons les mateixes fonts, però, aquesta possibilitat estaria sempre supeditada al resultat de les negociacions posteriors a les eleccions i a partir de les quals es conformarà l'executiva del partit.
Jové, així, «suplirà temporalment les funcions del secretari general de la Vicepresidència» durant l'«absència» de Niubò del 14 de maig al 14 de juny, quan el conclave dels republicans votarà la nova direcció d'Esquerra. Però si Jové assumís el càrrec en el futur, hauria de ser nomenat i, Niubò, destituït; un canvi que necessàriament hauria de ratificar el consell de govern. La fórmula de substitució temporal es fonamenta en l'article de la llei d'organització, procediment i règim jurídic de la Generalitat que estableix que «els titulars dels òrgans unipersonals inferiors a conseller són suplerts en cas de vacant, absència o malaltia per qui designi expressament el conseller».
dijous, 8 de maig del 2008
La resposta: Niubò nomena un substitut temporal per tornar a Govern després del 7-J
CATALUNYA.-Josep Maria Jové se perfila como sustituto de Niubò en la Secretaría General de Vicepresidencia de la Generalitat
BARCELONA, 7 May. (EUROPA PRESS) - El actual director general de políticas sectoriales de la Vicepresidencia de la Generalitat, Josep Maria Jové, se perfila como próximo secretario general de la Vicepresidencia en sustitución de Rafel Niubò, que el martes 13 renunciará al cargo y se dedicará a la campaña para ser secretario general de ERC, después de que hoy previsiblemente sea proclamado oficialmente uno de los candidatos.
Según informaron fuentes de ERC consultadas por Europa Press, Jové no dejará el cargo de director general, pese a asumir también las funciones de secretario general de la Vicepresidencia.
Que Jové es el candidato con más posibilidades de relevar a Niubò lo confirmó a Europa Press un portavoz de la Conselleria de Vicepresidencia, aunque matizó que aún no se descartan otros nombres. No confirmó, sin embargo, que Jové pretenda combinar el cargo de director general con el de secretario general.
Niubò, que hace tándem con Ernest Benach en la carrera por la dirección de ERC, ya anunció ayer en declaraciones a Europa Press su intención de dejar su cargo gubernamental el martes 13 para dedicarse exclusivamente a la campaña electoral interna del partido.
Además, aseguró no haberse planteado qué hará en caso de que no sea elegido secretario general de ERC en la jornada de primarias del 7 de junio previa al congreso del 14, argumentando que no contempla la opción de perder ante sus rivales Joan Ridao (Gent d'Esquerra), Rut Carandell (Reagrupament.cat) y Uriel Bertran (Esquerra Independentista).
BARCELONA, 7 May. (EUROPA PRESS) - El actual director general de políticas sectoriales de la Vicepresidencia de la Generalitat, Josep Maria Jové, se perfila como próximo secretario general de la Vicepresidencia en sustitución de Rafel Niubò, que el martes 13 renunciará al cargo y se dedicará a la campaña para ser secretario general de ERC, después de que hoy previsiblemente sea proclamado oficialmente uno de los candidatos.
Según informaron fuentes de ERC consultadas por Europa Press, Jové no dejará el cargo de director general, pese a asumir también las funciones de secretario general de la Vicepresidencia.
Que Jové es el candidato con más posibilidades de relevar a Niubò lo confirmó a Europa Press un portavoz de la Conselleria de Vicepresidencia, aunque matizó que aún no se descartan otros nombres. No confirmó, sin embargo, que Jové pretenda combinar el cargo de director general con el de secretario general.
Niubò, que hace tándem con Ernest Benach en la carrera por la dirección de ERC, ya anunció ayer en declaraciones a Europa Press su intención de dejar su cargo gubernamental el martes 13 para dedicarse exclusivamente a la campaña electoral interna del partido.
Además, aseguró no haberse planteado qué hará en caso de que no sea elegido secretario general de ERC en la jornada de primarias del 7 de junio previa al congreso del 14, argumentando que no contempla la opción de perder ante sus rivales Joan Ridao (Gent d'Esquerra), Rut Carandell (Reagrupament.cat) y Uriel Bertran (Esquerra Independentista).
dimarts, 6 de maig del 2008
Una de signatures
Una de les quatre candidatures, ERCfutur, va manifestar que entregava la meitat dels avals que suposadament havia recollit per por a que s'efectuessin 'llistes negres' amb els signants per la candidatura de Carod-Benach-Niubò.
Si suposadament van recollir 1400 signatures i en van presentar poc més de 700, quin criteri es va seguir per decidir quines firmes s'entregaven i quines no? Quan algú firmava per Carod-Benach-Niubò se li deia 'firma però vols que l'entreguem o tens por i prefereixes que no l'entreguem?'.
I una segona derivada: la Sindicatura Electoral no mereix tota la confiança de rigor i confidencialitat tot i comptar amb membres de trajectòria reputada i plural com el mateix jurista Josep Cruanyes? Està qüestionant la candidatura ERCfutur els membres de la Sindicatura Electoral?
Si suposadament van recollir 1400 signatures i en van presentar poc més de 700, quin criteri es va seguir per decidir quines firmes s'entregaven i quines no? Quan algú firmava per Carod-Benach-Niubò se li deia 'firma però vols que l'entreguem o tens por i prefereixes que no l'entreguem?'.
I una segona derivada: la Sindicatura Electoral no mereix tota la confiança de rigor i confidencialitat tot i comptar amb membres de trajectòria reputada i plural com el mateix jurista Josep Cruanyes? Està qüestionant la candidatura ERCfutur els membres de la Sindicatura Electoral?
I Rafael Niubò, que no plega de Secretari de la Vicepresidència?
Rafael Niubò va prometre deixar el càrrec de Secretari de la Vicepresidència per a que 'no interferissin' en el Govern els afers interns d'Esquerra. A dia d'avui el cessament encara no s'ha produït però tot apunta a que es produirà.
La pregunta però, és una altra que ja vam formular a Debat a Esquerra i que encara no s'ha respòs: està en condicions el senyor Rafael Niubò de garantir que no tornarà a Govern si després del 7 de juny no surt escollit Secretari general d'Esquerra com és més que previsible? Nomenarà un substitut pel període que vagi des de la seva renúncia fins després de les eleccions d'Esquerra del 7-J o la plaça quedarà vacant per a que hi pugui tornar?
La pregunta però, és una altra que ja vam formular a Debat a Esquerra i que encara no s'ha respòs: està en condicions el senyor Rafael Niubò de garantir que no tornarà a Govern si després del 7 de juny no surt escollit Secretari general d'Esquerra com és més que previsible? Nomenarà un substitut pel període que vagi des de la seva renúncia fins després de les eleccions d'Esquerra del 7-J o la plaça quedarà vacant per a que hi pugui tornar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)